Com vaig començar a venir,
la rosa n’era poncella;
i ara que n’és rosa bella,
vós no me deixau seguir.
Baralles. Inconstància
Selva
Bellesa, Confrontació, Desamor i ruptura, Erotisme velat, Estimació i afecte, Festeig, Flors, Joventut
7a7b7b7a
Consonant
4
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?