Com m’havies d’enganar,
que em parlaves d’amorós!
Has fet es joc d’es traidors,
que, com los han fets favors,
llavò no ho volen pagar.
Déu del cel m’assistirà,
perque sé que és piadós,
i a tu te castigarà
perque vares destrossar
un abre tan preciós.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Arbres i arbusts (Plantes), Desamor i ruptura, Déu, Engany, Erotisme velat, Passió i enamorament, Pecat i càstig, Ràbia, Solteria, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7b7a7a7b7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
10
Núm de glosa
1352
Volum
I
Núm de pàgina
101
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Tradicionari de Mallorca
