Si voltros fósseu segat
com estava de saó,
no vos haguéreu vist, no,
a tenir es porro penjat.
A Santanyí, en tocar vespres,
tot es poble està assustat.
Tenen es canyó esquerdat
de menjar tantes arestes.
Estimat meu, consol d’altri;
com te veig, s’amor me fuig.
Diuen que en festejau d’altres:
en prenc pler i no m’enuig.