Jo no gos festejar encara,
perque em trob tendre de cor.
¿Sabeu de què tenc por, jo?
D’un regany gros de mu mare.
Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.
Per desgraci’ un sabater
caigué dins un cossiol,
i el se’n duien a enterrar
amb sos dits plens de cerol.