Al•lota de Montuïri,
una carta t’escriuré
i dedins hi posaré
una flor blanca de lliri.
Oh camí llarg de Ciutat,
a on vaig qualque vegada!
¿Em vols dir com t’has campada
aquest temps que no hi he estat?
Amb altri hauràs festejat
i et seràs enamorada,
i jo, roseta encarnada,
no me n’he mirada cap.
Aixeca’t, berenarem,
beurem un tassó de vi,
i, quan serem p’es camí,
d’es fred no mos temerem.
Tu duràs sa guiterreta,
jo duré es violinet,
ferem una musiqueta
an aquell Bon Jesuset.