Jo et vui bé, ramellet meu,
i no el te sé demostrar:
amb tu jo m’he de casar
si tu ho vols i ve de Déu.

¿No trobau que és cosa trista
per un fadrí, fer carbó?
Que per guardar un sitjó
ja hi ha un mes que no l'he vista.

Jo m’estim més una uiada
d’es meu estimat passat;
gens d’amor ni voluntat
tenc an es qui em festeja ara.