Per desgraci’ un sabater
caigué dins un cossiol,
i el se’n duien a enterrar
amb sos dits plens de cerol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sabaters
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
212
Volum
II
Altres cançons relacionades
Veiam si amb dues preguntes
diràs que no i que sí:
¿Tu no voldries tenir
un sarró carregat d’unces?
Que rigui es qui té riaies;
jo riuré amb vós, que sou jai.
No m’haguera cregut mai
que em fessen seure amb ses jaies!
Voldria esser oronella
i volar tan generós
per esser tan prest com vós
dins es bosc de Massanella.
Tradicionari de Mallorca
