Ets com la fulla de l’om,
que, en tocar-la es vent, se gira;
Margalida Montseriva,
tens es cap que et va a l’entorn.
Bartomeu, quanta vegada
vos he cridat mort o viu,
Bartomeu, i mai veniu!
¿N’heu fet altra enamorada?
Ses perdius de Puntiró
i totes ses d’aquells entorns,
se riuen d’es perdigons
i llavò d’es caçador.