Altres cançons relacionades
¿A on són mos pensaments?
¿On són, que no són aquí?
Se són apartats de mi,
estimada, i tu los tens.
Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare té una tanca,
cent lliures i un porcell,
una clova de figueres
i devers dues corteres
de blat i d’ordi novell.
No et vui ni t’he volgut mai
ni et vui dar aquesta alegria;
jo casar-me amb tu seria
guanyar l’infern amb trebai.
Tradicionari de Mallorca
