Ses perdius de Puntiró i totes ses d’aquells entorns, se riuen d’es perdigons i llavò d’es caçador.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Perdius
Artà
116
II
Una fauç i dos canons són ses eines que tenim; com trobam un sembrat prim, desgraciats de ronyons.
Diuen que ets enamorats segant plegats s’avorreixen, i, es qui s’encobeeixen, dins un mes se són casats.
Vós sou un ramell teixit de rosetes beneïdes. Jo donaria mil vides per rallar amb vós una nit.
