Com es vent se'n duu ses palles
hi deixa es caramullet;
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me talles.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Anatomia, Desamor i ruptura, Dolor i plany, Enyorança, Floretes, Flors, Medi rural, Vents
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
44
Volum
I
Núm de pàgina
5
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat per l’absència de la seva estimada. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tradicionari de Mallorca
