Ses jornaleres portaven
calamandri d’aquell fi,
rebosillos de setí,
calçes verdes no en faltaven
i quadrillo blanc de bri.
Un dia, semblant-me festa,
a dur aigo vaig anar,
i beure me demanà
un jove, d’una finestra.
Jo tota em vaig retgirar
i vaig tornar com a terra:
-S’aigo d’es pou i sa gerra,
tot està a vostro manar.
Vet aquí ses claus de s´hort:
a dins s’hort hi ha un pi;
damunt es pi, una teula;
damunt sa teula, una reura;
damunt es reuró, una mèrlera
que en es coll hi té una perla
i en es bec un falcó.
M’has de dir s’intenció:
anit, ¿ambe qui vols jeure?