Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
Tu n’ets de les més hermoses
que en el món hi pugui haver.
Si Déu me dava poder,
faria per posar-tè
un castell que fos ben ple
de perletes precioses
i persones agradoses
que anassen a adorar-tè.
Que estàvem d’enamorats,
jo de vós i vós de mi!
Qui ho hagués hagut de dir,
que no ens casàssem plegats!