A Biniforani enguany
ja no s’hi faran pus vegues:
ses dones no són alegres
com ho eren ses d’antany.

Jo sempre les me bec plenes,
però davant tu no gos;
ramell de principals flors,
jo regaria es teu cos
amb sang de ses meves venes.

Me feis estar a sa serena
perque trobau que ho val.
Jo voldria, mal que mal,
porer veure aquest portal
paredat de grums de sal
i es fonaments tots d’arena.