Aquesta ja és sa darrera
que cantaré per aquí,
i es qui me voldrà sentir
m’haurà de córrer darrere.
Margalida, si t’alcanç,
amb tu faré mort i vida,
perque te trob més garrida
que una perla dins un vidre
voltada de diamants.
No som rei, i duc corona;
mai a cavall he colcat,
però en sa nit i de dia
puc gastar sa fantasia
de dur ets esperons posats.
Un gall.