Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!
Sabeu que he d’estar alerta
per por que no m’enganeu!
M’engana que no sieu,
en tota cosa, desperta!
Enmig de la mar, tres beies,
¿quina mel deuen cercar?
Si jo me pogués fiar
de ses paraules que em deies!