Com la fadrina està en dansa
al costat del ballador,
tirau vidre volador
i feis-li lluir sa manta.
A mi em pareixen pessetes
ses fisconades que em tires:
les pos dins ses maneguines
i sols no toquen voretes.
Quina amor tan infundada
que mos teníem jo i vós!
I ara, en encontrar-mós,
acalam es cap, tots dos,
i no mos miram de cara.