Baix d’es puig de S’Aucadena
vaig sembrar un claveller:
es primer que coiré
serà per tu, Magdalena.

Ara qui és hora,
surten defora.
Ara qui és viu,
surten d’es niu.
Un plat d’enciam,
s’oli i sa sal.
Viva la festa
de Sant Marçal!
Sant Marçal està tancat
tot sol dins una garriga
i no pot menjar cap figa
perque no té figueral.

Es sol surt i fa sa via
i en es ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.