Vaig anar a la Bonanova
amb dues intencions:
una per guanyar perdons
i s’altra per trobar dona.
Camí de Biniagual,
de lo meu cor fas estelles.
Habitau dalt un serral
de la vila de Sencelles.
S’estimat meu m’ha deixada,
m’ha deixada i no me vol,
i diu que ja en té una altra
que li dóna lo que vol.
Que l’hi doni, que l’hi doni,
que jo no l’hi vull donar,
perquè aquella que l’hi dóna,
senyal que se vol casar.