A muntanya hi ha un pastor
i a la mar hi ha una sirena;
ella sol cantar de nit
i es vespres de lluna plena.
Plovia, i m’enganares;
molt de temps hi pensaré:
deies que em volies bé, i aquell vespre ho demostrares.
A damunt es Puig de l’Ofre,
veig una brusca que ve:
acorre, trutgeta nostra,
que no banyem es sequer!