Oh camí llarg de Ciutat,
a on vaig qualque vegada!
¿Em vols dir com t’has campada
aquest temps que no hi he estat?
Amb altri hauràs festejat
i et seràs enamorada,
i jo, roseta encarnada,
no me n’he mirada cap.

-Quan jo veig aquestes coses,
per mi no estan massa bé:
n’he cultivat es roser,
i altres coiran ses roses.
-Fe’t envant, descobriràs;
vet aquí lo que has de fer:
no cultivis es roser,
i les roses coiràs.

Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.