De guerrers impertinents
ja n’estareu ben servida!
Un vespre perhom, garrida,
no estareu en vaga gens.
Picó picava:
Miró mirava;
Fuster enclavava;
Pomar duia sa bandera,
i tot eren xuetes
que li corrien darrera.
Toni, mengem-mos sa truja,
que la fi del món vendrà,
o, si no, nos morirem
i sa truja quedarà.