Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.
Quan vaig entrar dins Ciutat,
corromput de fesomia,
la gent que me coneixia:
Miquel Tubet, ¿què és estat?
-És que a la vila he deixat
aquell cosset tan amat
de na Juana Maria.