Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
Sa fia de sa donada
se casa amb un tintorer,
No et casis amb tintorer
perquè duràs ses mans brutes;
casa’t amb un velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perquè duràs vellutons;
casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater
perquè et tirarà sa forma;
casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra
No et casis amb escolà
perque et tirarà es batai;
casa’t amb un mariner
i duràs bons escambrais.
No et casis amb mariner
perquè jauràs tota sola,
casa’t amb un carnisser,
que te tirarà es taiant;
casa’t amb un bon bergant:
això és lo que has de mester.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enumeratives
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
10
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Una joveneta
molt agraciada
me va dir un dia
si jo la volia
perque més fadrina
no volia esser.
Jo li vaig dir: -Passarella,
deixa’m viure descansat
que jo a sa casa
no hi vull femella;
rebota, ferrera!
no vui ser casat!
Un marxando d’Alaró
tot carregat d’embarassos,
sols dir: -Dones, treis pedaços,
baratau-los amb sabó.
Jo no som com es camins,
que se deixen trepitjar;
bona som jo per donar
cap vantatge an es fadrins!
Tradicionari de Mallorca
