Alça’t, pareier major,
que sa pella està llevada
i tenc sa llavor ensacada;
¿com te puc servir millor?
Estàvem enamorats
jo de vós i vós de mi:
com ha venguda la fi,
careta de xerafí,
no mos hem casats plegats.
Jo encara no he mudat:
s’amor que et tenia, et tenc;
i, p’es rallar de la gent,
de venir aquí em som deixat.