Margalida, t’ho vui dir
i no t’ha de sebre greu:
que en Miquel ha d’esser es teu
fins a l’hora de morir.
De Jaumes som perseguida;
no sé amb qual me n’aniré;
en tenc un en es carrer,
que l’estim més que ma vida.
Es cavall m’ha dit suara
que a Alcudi’ estava millor:
sa paia amb un ventador
i s’ordi amb una senaia.