Sa meva dona m’enyora,
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat,
i jo dins sa menjadora.

Sant Juan corrents venia: -Verge, jo us deman perdó.
Vòstron Fill dóna la vida a la creu del pecador.-
I la Verge al punt s’aixeca, al punt ha voltat cantó.
Va plorosa i afligida travessada de dolor:
-¿No hauríeu vist el meu Fill, un homo molt ben tractat,
un homo blanc i vermei, elegit entre millars?
Respon una bona dona: -Oh, Senyora, un n’és passat.
No crec que sia Fill vostro, massa va desfigurat.
De pietat que m’ha feta, amb lo meu vel l’he eixugat.
Si el voleu veure en imatge, és quedat aquí estampat.-
La Verge mira afligida an aquell diví estendard,
i va dir: -Oh, bona dona, és mon Fill dolç i amat!-
-Caminem i farem via, veurem de trobar-lo viu.-
Mos n’anam a la posada del fuster qui fa la creu.
-¿No em diríeu, bon fuster, si teniu llesta la creu?
-Ja n’és camí del Calvari; si feis via el trobareu.
-Dones de Jerusalem, plorar per mi, no ploreu.
Plorau los vostros pecats qui me fan morir a la creu.

Ai, si jo m’hagués pensat
que em volies dar es clavell!
Arrere hauria tornat
i m’hagués aconhortat
de deixar-los a tots ells.