S’al•lota em deu esperar
amb sa porta mig oberta.
Ja la pot tenir per certa,
que anit no me veurà!

Per una cosa tan poca,
de venir et vares deixar;
i ara, si vols tornar,
has de prometre d’estar sense beure ni menjar,
set anys davall una roca.

Quin dia serà aquell dia,
aquell dia venturós,
que tu me diràs “espòs”
i jo et diré “esposa mia”!