Cama-rotja i peu de crist
són qui m’embossen s’arada.
Oh, quin llaurar fa tan trist
lluny de vós, prenda estimada!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llaurar - Pareller - Parells
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
508
Volum
II
Altres cançons relacionades
Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Una cosa com una cosa
que a tot se posa.
El nom
Estimat, pena em donau,
molta pena i cativeri,
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Tradicionari de Mallorca
