Cama-rotges i alitsons,
colissos i casconia,
un temps sa gent en vivia
ses mares i es minyons.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Herbes diverses
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1448
Volum
II
Altres cançons relacionades
L’amo de Son Sampolí
i l’amo de Son Sampol
tocaven es fabiol
dalt una branca de pi.
Se pensava s’al•lotona
que jo hi anava per ella;
jo hi anava per sa mare,
i ara la trob massa veia.
-Amic meu, jo em som casat.
Si vesses sa meva dona,
tant d’or i plata que sona,
quedaries alabat.
-Deu esser malanadeta
que t’haja volgut a tu!
Tant d’or i plata que du,
deu esser borda o xueta.
Tradicionari de Mallorca
