Cama-rotges i alitsons,
colissos i casconia,
un temps sa gent en vivia
ses mares i es minyons.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Herbes diverses
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1448
Volum
II
Altres cançons relacionades
En es Puig de Randa hi plou
i per aquí s’enfosqueix.
Vós passau i no deis res:
qualque cosa hi ha de nou.
Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Madò Margalida té,
a ca seva, un bon casat,
i també qualque forat
com sa boca d’un paner.
Tradicionari de Mallorca
