Vós me deis “rosa encarnada”;
i jo, ¿què vos diré a vós?
Vos diré “clavell hermós
coït de dematinada”.
Vós me mirau com a externa;
d’alegria me’n dau poca:
sa causa és que sa taverna
vós amau més que s’al•lota.
Jo me’n vaig a segar avall
i Déu sap quan tornaré,
i d’es doblers que duré,
garrida, farem un ball.