Calla, bruta; calla, porca;
calla, morros d’animal!
Ta mare anà a sa fornal
a rostir una moixa morta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Felanitx
120
II
A la Ciutat de Cipel•lo
diuen que hi sortia por:
cent homos armats de cor
mataren una lluerna.
Mu mare em diu cada dia;
-No et casis amb pescador,
perque, quan hi ha maror,
ja no mengen pa aquell dia.
Vaig sembrar llavor d’amor
dins es teu jardí, garrida,
i ara t’ets ensenyorida
d’es planter i sa llavor.