Calla, bruta; calla, porca;
calla, morros d’animal!
Ta mare anà a sa fornal
a rostir una moixa morta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Felanitx
120
II
A Ciutat un senyor duia
uns calçons de bambosí,
i pens que els hi va cosir
es sastre d’En Pep Camunya.
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrigada,
i dirà a sa criada:
-Dóna-los una panada
sa més grossa que hi haurà.
Tenc d’armar una cordeta
per amarrar-te an es llit,
`sia cosa que, en sa nit,
te’n vages a fer volteta.