S’és rompuda sa requinta,
sa prima d’es violí;
lo que em dóna pena, a mi,
és es floquet de sa cinta.
Jo estava abonat a tot:
a morir, que és cosa amarga,
i trobava sa nit llarga
com un qui comença un marge
de gener, i hi fa es ’gost.
Oh Juana-Marieta!
Tu m’has guanyat mon voler;
si tu vols, podràs esser
de lo meu cor mestresseta.