En sentir els picarols
o ses ovelles belar,
tota te deus alegrar,
perque sé que pastor el vols.

En Betlem, Verge Maria,
aqueis goigs vos cantarem;
eixes pasqües celebrem
amb gràcia i amb alegria.
Sant Josep s’aixeca a l’auba,
a l’auba del dematí;
fa una flamaradeta
d’un brotet de romaní.
Com la té ben enceseta,
hi posa sucre i canyella
per contentar lo Minyó.
El Minyó no vol callar
en braços ni en cadira;
només que vol descansar
en los braços de Maria.

El dilluns prenc el camí
que Cristo ensenyà,
i l’hem de perseverar
fins al morir.
El dimarts, ves-lo a buscar,
si l’ha sofès,
que a casa de Pilat ès,
pres i lligat,
que el volen sentenciar
injustament.
El dimecres, amb malícia
d’aquella gent,
allà folgant i riguent,
l’han enclavat.
El dijous, mitjan setmana,
hi hauríem de pensar,
la sang que va derramar
de bona gana.
El divendres, a mig dia,
fonc enclavat.
Quina pena i dolor
sentíMaria,
veient son Fill en la Creu
pel pecador!
El dissabte, és arribat,
que és cobrador.
¿Sabeu qui ha de pagar?
El Redemptor.