Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Majoral, deixau-m’hi anar,
a corrí a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que té ma vida guanyada.
Ses darreres que tenia
si era molt lluny Ciutat!
I des que hi tenc s’estimat,
hi pens de nit i de dia.