Un temps, com era fadrí,
no passava més envant;
i ara, tresor guilant,
jo pas i m’entretenc tant
com s’aigo per un molí.

Jo no me vui empatxar:
que ho apleg qui ho ha escampat.
Jo lo que vui és es blat
o farina per pastar;
jo no vos dic roegat,
que em faria vomitar.

Jo em pensava que es glosar
era de persones llestes:
ell és un destorbafestes,
destorba i fa destorbar.