Cada dilluns dematí
el meu cor fa sentiment,
germans meus, tenc present
sa dona, quan se morí.
Fonc aquell aqui mamava
lo qui em dava més pesar
cada pic que em despertava
i se n’anava a cercar
sa mamella de sa mare.
Vos assegur que encara ara
no l’ha poguda trobar.
Ell ja no la trobarà,
perque és morta i enterrada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
51
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Fadrineta presumida,
mira on has de parar:
ets ossos en es fossar,
davall terra consumida.
-¿Vós que sou sa seva fia
de l’amo En Jordi Corró,
aquell qui té tremolor
i quan fa gloses somia?
-Sí que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd:
en sap més ell com somia
que vós com estau despert.
Diguès, garrida , diguès:
¿Qui t’ha rompuda sa gerra?
El posarem en galera,
si no basta un any, dos o tres!
Tradicionari de Mallorca
