Cada any, es dijous jarder,
jo solia fer una fressa;
enguany sa meva mestressa
troba que no m’està bé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Dijous llarder
Poble
Porreres
Núm de glosa
151
Volum
III
Altres cançons relacionades
M’ho deien i jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un pareier sempre té
sa mort darrere s’oreia
Sa meva al•lota em va dir:
-Vine tres pics sa setmana.
-Hala, no sies tan blana!
Fé es meu joc, que sé sofrir!
Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Tradicionari de Mallorca
