Cada any, es dijous jarder,
jo solia fer una fressa;
enguany sa meva mestressa
troba que no m’està bé.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Dijous llarder
Porreres
151
III
Si a cas me planyeu, garrida;
s’enviar-me’n es bessó,
ses cloveies, bona amor,
encara em donaran vida.
A Espanya hi ha un lleó
antic i fort de barram,
noltros pobres l’engreixam
amb ses gotes de suor;
amb sa contribució
ses nostres forces li dam,
i si un poc mos descuidam
matarà sa nació.
Seda blanca és esperança
que envien a un fadrí.
Jo la voldria tenir,
i en Déu la confiança.