Bons mariners, robau-lè an aquesta Peretona, que la voleu fer senyora i ella no ho vol esser.
Mariners
Deià
Sa prenda que més estim, a Ciutat la m’han posada. Verge del cel coronada, a vós la vos encamín.
Si la mar tornava tinta i los peixos escrivans, no bastarà per escriure s’amor d’aquests dos germans.
Si jo duc gros es capell, ho faç per no tornar negra; rossa m’agrada sa pell, però no color de pega.
