Aquí en duc una de bona:
¿qui és que, d’homo, torna al•lota,
i puja i creix a poc a poc
fins que arriba a fer-se dona?
L’ullastre, que torna olivera.

Jo m’aguant així com puc;
Serraguet, no t’escarrufes,
que amb aquests calçons amb bufes
no hi diu un cassot tan brut.

Hi ha hagut temps que tenia
en tu los meus pensaments;
l’any passat, en aquest temps,
si em colgava, no dormia.