Bon Jesús, quan vàreu néixer,
portàveu corona d’or,
i ara la portau d’espines
que travessen lo meu cor.
Foren moltes les espines
que vos punyien es cap;
la sang que pel front rajava
n’és la culpa el meu pecat.
Assots rebéreu sens compte,
deixant-vos despellissat;
els botxins en feien befa
quan vos veien humillat.
El Pare celestial
plorava a llàgrima viva
quan va veure son Amor
que pareixia sens vida.
Vós sou pa molt preciós
que cogueren dalt la creu,
de foc foren los dolors
de Maria, quan vos veu.
Oh, Maria, Mare meva,
Mare de tant de dolor,
deixau que vos acompanyi
en soledat i tristor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Religioses
Llucmajor
Assonant
15
IV
El jorn del judici,
serà pel qui no haurà fet servici,
Ans del judici, l’Anticrist vindrà
i a tot lo món torment durà;
i, fents-se com a Déu servir,
qui no el creurà farà morir.
El seu regnat serà molt breu,
i baix del cruel poder seu,
moriran màrtirs, tots dos a un lloc,
aquells dos sants, Elias i Enoc.
El sol perdrà sa claredat,
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i toto lo món serà tristor.
Gran foc del cel davallarà:
mars, fonts i rius tot cremarà.
Los peixos donaran grans crits
perdent sos naturals delits.
Los cossos morta tots s’alçaran,
sos esperits recobraran;
i el so de trompeta breu
dirà: -Veniu al jui de Déu.
Aprés, del cel venir veureu,
amb gran cort, el Fill de Déu;
brillant amb sa magestat
de lo seu cor glorificat.
Jesucrist, Rei universal,
Home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Al bons dirà: -Fills meus, veniu
benaventurats posseïu
el reine que està apareiat
des que el món va esser creat.
Als mals dirà terriblement:
-Anau, maleits, an el turment;
anau-vos-ne al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Oh, humil Verge, vós qui heu parit
a vòstron Fill vullau pregar
de l’infern nos vulla guardar.
El jorn del judici
serà pel qui no haurà fet servici.
Una mata llentrisclera
que dins can Braseta hi ha:
n’hi ha mitja de borrera
qui p’es racons sempre va.
Dia vint de juriol
fan festa ses Margalides,
i ses al•lotes garrides
no poren anar p’es sol.