Una cançó vui dir trista;
mu mare, no heu de plorar:
Per ventura es meu germà,
amb so fusell en sa mà,
a Ciutat passa revista.
Jo mirava ses estrelles
i les comparava amb vós.
Ramell de flors, adiós!
Jo me’n vaig a ses ovelles.
Molt la m’heu de comanar
a Na Margalida Torta,
que no sap tornar resposta
an es punt d’es festejar.