Tenc d’armar una cordeta
per amarrar-te an es llit,
`sia cosa que, en sa nit,
te’n vages a fer volteta.
Es missatges d’es Fangar
encalçaven sa conia;
no la pogueren ’gafar.
L’amo d’Es Puig d’Alenyar
l’agafava quan volia
i la tornava amollar.
Si la mar tornava tinta
i la Ciutat paper hermós,
no em cansaria d’escriure
cartes per enviar-vós.