Binissalem, pedra viva, pedra de dos mil colors; són més de seixanta-dos que festegen Na Feliua.
Binissalem
Selva
Catalina, amor primera! Jo qui t’estimava tant! Cada dia vas minvant una lliura carnissera.
Una al•loteta molt sèria i que sol dur bona roba, en topar-mos, me diu “pobre”, i jo li dic “sa misèria”.
Es fum se’n va i no torna. Així te n’anasses tu! No t’enyorarà ningú, perque ets homo de mala ombra.
