Si jo em ’via de casar
amb homo bo, no el voldria;
un dolent ne cercaria
i que les sabés mesclar,
que fos com es meu germà
que les mescla cada dia.
Si véns per un passatemps,
jo t’entretenc: vet aquí!
Tu n’has de passar es camí:
no és res que jo perda es temps.
Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.