Aquesta jove d’Artà,
que n’és de guapa i curreta!
Duia llenya de sa pleta
per dur son pare a cremar.
¿Que no saps que una berganta
que no havia segat mai,
com va arribar en es tai:
-Quina civada tan alta?
Oh capellà, capellà!
Encara em parla de gloses?
Faça via a dir-me coses,
que, com voldrà, no podrà.