Serra mamerra,
una olla de terra,
una olla d’aram,
patapum, patapam.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Petra
Assonant
182
III
Ho diuen fent cansueta; a un nin assegut damunt la falda; eixancat; i agafant-li les manetes. El fan anar i venir; tombant-lo d’esquena a compàs de la música. En dir: “patapum; patapam”; el tomben de tal manera que li fan arribar; o quasi arribar; el capet en terra.
A ses Coves hi ha glòri’,
està qui no n’hi cap pus:
hi ha En Déu i En Bon Jesús
i En Quebera és el dimoni.
¿On eres, tu qui no anaves
a missa ni a cap sermó
ni a sa comunió
que feien aquells sants Pares?
Tenc una passionera
aferrada en lo meu cor.
S’amor que tenc an En Pere
val més que tot un tresor.