Serra mamerra,
una olla de terra,
una olla d’aram,
patapum, patapam.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Petra
Assonant
182
III
Ho diuen fent cansueta; a un nin assegut damunt la falda; eixancat; i agafant-li les manetes. El fan anar i venir; tombant-lo d’esquena a compàs de la música. En dir: “patapum; patapam”; el tomben de tal manera que li fan arribar; o quasi arribar; el capet en terra.
-Madona de Son Duí,
¿que ja teniu sa llet cuita?
-Ses euveies no n’han duita
o es pastor no sap munyir.
Davall aquella figuera
de l’amo de Son Bernat,
més pics hi som festejat
que no duran grans de blat
a Son Serra i es veinat,
en deu anys, a sa cortera.
Juana de Son Guineu
n’és un llum il•luminat;
dóna tanta claredat
com un llum devers les deu.