-¡Ay, Anita de mi vida, ay, Anita de mi alma,
si cumplieras mis deseos, serías rica y amada!
-Vale más vivir con honra que ser rica y amada.-
La Reina, falsa y traidora, que todo lo escuchaba,
al oír lo qu eel Rey decía se puso muy enfadada.
La Reina hizo convite en Sevilla y en Granada
de Condes y caballeros. –Venid todos a mi casa,
que venga el Conde Flores, que por él se hace la causa.-
A la mitad del convite, la Reina ya se levanta.
-Todos los que estáis aquí, tenéis la mujer honrada,
incluso (sic) el Conde de Flores que la tiene muy mundana.
-Si es verdad de mi señora, muy pronto iré a matarla.
-Sí es verdad, mi caballero; yo mismo lo presenciaba.-
El Conde sacó la espada para ir a matarla.
A la mitad del camino, se encontró su esposa amada,
con los brazos extendidos para darle una abrazada.
-¡Quítate de aquí, maldita; quítate de aquí, malvada!
En el palacio del Rey, me has hecho bajar la cara,
y ahora tendrás que morir con esta cruel espada.
-No me mates, mi marido, con esta cruel espada.
Hija mía, serás buena, luego dirán que eres mala.
Cuando tu padre me haya muerta, me lavará sbien la cara,
me llevarás a la Reina y dirás que soy honrada.
-¿Quién ha hecho esta muerte? ¿quién es que ha sido la causa?
-Mi padre, Conde de Flores, la Reina Juana malvada.-
El Rey sacó la espada y a la reina fue a matar.
-Ahora, tu serás la reina, la reina y gobernadora.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Esposa dissortada
Llucmajor
Assonant
222
IV
Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Sa madona de sa Mata
enguany la fan garbejar:
si s’ho deixa comportar
l’any qui ve la faran batre.
Vaig i vénc i me passeig
per davant ca s’estimada;
si hi vaig molt prest, no festeig;
si hi vaig tard, la trob colgada.