Ara ve el mes de gener,
que fa gran sol,
i el mes de juriol,
que fa gran fred.
Jo, clarament ho crec
perque és així.
Dalt es Puig de Sant Magí
cuien aglans
dotze llebres i deu cans
dins una gàbia.
Ses llebres prenien ràbia
de set mostels.
Cercaven pells i plomatxos
de cerres de porc.
Vaig afinar un ca xorc
sense quissons
que es menjaven es ciurons
de tres en tres.
Perque fos drac
cercaven pells de llimac
per fer flassades.
I dones desvariades
cercant conís,
i les cercaven p’es pins
de cna Alou
perque es pinar de Bell Nou
ja no bastava.
Humorístiques
Algaida
Assonant
Es muixell de madò Clota,
de cada any torna petit,
i jo ho tenc ben advertit;
sovint ho dic a s’al•lota.
Tonineta, ses amors
les m’has de pagar amb uiades.
¿Que no saps que es sonadors
festegen clares vegades?
Ara, jo vos vui contar
sa vida d’una persona:
Com a s’edat de minyona,
tot és dormir i mamar.
I com comença a menjar,
sa mare li fa sopetes,
li embasta gonelletes;
calcetes i sabatetes,
com comença a caminar.
I de cop ja va a costura;
si p’es camí perd sa guya,
llavò se posa a plorar.
A costura sol anar
fins que té nou o deu anys,
i llavò tot són enganys:
-En Tal te vol festejar.-
Aquí hi ha una cerimoni’
i també un sagramet;
ella convida l agent
i s’acaba es matrimoni.
I si acaba a sen endret,
i és s’usnaça acostumada,
d’es cap d’un nay qu eés casada
ja surt amb so viatget.