Ara, jo vos vui contar
sa vida d’una persona:
Com a s’edat de minyona,
tot és dormir i mamar.
I com comença a menjar,
sa mare li fa sopetes,
li embasta gonelletes;
calcetes i sabatetes,
com comença a caminar.
I de cop ja va a costura;
si p’es camí perd sa guya,
llavò se posa a plorar.
A costura sol anar
fins que té nou o deu anys,
i llavò tot són enganys:
-En Tal te vol festejar.-
Aquí hi ha una cerimoni’
i també un sagramet;
ella convida l agent
i s’acaba es matrimoni.
I si acaba a sen endret,
i és s’usnaça acostumada,
d’es cap d’un nay qu eés casada
ja surt amb so viatget.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Algaida
Assonant
26
IV
Un bocinet de paper
de Barcelona em bastava
per veure el teu cor si estava
posat a voler-me bé.
Punta apunta Na Punta;
ja és punta ben apuntada.
Si no fér a on apunta,
millor sa punta remunta.
No et canses mai d’apuntar,
perque aquell qui bé no apunta,
sa punta pega de punta
i sa punta sol girar.
Jo tenc un enamorat
pubil, i diu que bé em vol;
a ca seva n’és tot sol
i diu que tant li agrad.