Ara, jo vos vui contar
sa vida d’una persona:
Com a s’edat de minyona,
tot és dormir i mamar.
I com comença a menjar,
sa mare li fa sopetes,
li embasta gonelletes;
calcetes i sabatetes,
com comença a caminar.
I de cop ja va a costura;
si p’es camí perd sa guya,
llavò se posa a plorar.
A costura sol anar
fins que té nou o deu anys,
i llavò tot són enganys:
-En Tal te vol festejar.-
Aquí hi ha una cerimoni’
i també un sagramet;
ella convida l agent
i s’acaba es matrimoni.
I si acaba a sen endret,
i és s’usnaça acostumada,
d’es cap d’un nay qu eés casada
ja surt amb so viatget.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Algaida
Assonant
26
IV
Dalt s’era de Sarrià
sa mula fé testament
i va deixar es barrament
a un fii d’En Llucià.
Vaig néixer de s’ui d’es vent
dins un cau sense ventura.
Jo no som guapa ni curra,
i de sa teva hermosura,
mal me peg si en tenc talent!
¿Vols que et diga, Juan Creus,
si véns per sa meva fia?
Que primer te convendria
que la mirasses arreu.