Quan Sóller, per el contatge,
féu cementeri en el port,
aquí fonc d’es Port, per sort,
del Sagrament l’hospedatge.

Jo tenc es meu passerell
que canta i fa sa passada.
Jo el duré a penjar a s’entrada
de can Damià Sorell.

Treu es cap a sa finestra,
si no pots en es portal;
daràs remei a mon mal.
Despatxa, que se fa vespre.